En aplicacions pràctiques, el mètode de classificació més comú els divideix en dues categories principals:
1. Masterbatches farcits: destinats principalment a reduir costos i millorar la rigidesa i l'estabilitat dimensional; el contingut de carbonat de calci sol ser molt elevat, arribant al voltant del 70%.
2. Lots mestres funcionals: dissenyats per impartir propietats específiques al plàstic-més enllà del simple farcit-com ara capacitats antiestàtiques, retardants de flama-, enduridors, resistents al desgast-, antibacterianes i antioxidants.


